“Si no ves más allá de tu horizonte
estaremos perdidos”.
L’exili dels dies miops
desfila com un cop de vent
entre tardes de biblioteca
i pantalons enfangats.
Et fas gran traient el baf
de promeses que s’afilen,
sabent-te únic amo del sostre
on et fabriques dreceres.
Mapes, itineraris mutants,
somnis que bategen el risc
que no t’espanta. És la passa
incisiva la que venç.
La que cau, la que intueix,
la que es despulla.
No costa gens fer maletes
quan l’equipatge és bagatge.
És la passa incisiva la que venç.
És qui crida que sap
on comença casa seva.
